El Refugi

El 2009 es va celebrar el centenari del refugi d’Ulldeter. L’actual data del 1959, però es va construir en substitució de l’anterior. El primer refugi d’Ulldeter es trobava emplaçat molt a prop del naixement del riu Ter a la carena del Puig dels Lladres. En un lloc privilegiat amb vistes vers la vall del Ter.

Aquell edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell tenia tot allò que la burgesia catalana, promotora de ciència i cultura d’aleshores, cregué necessari. El xalet refugi d’Ulldeter fóu una construcció emblemàtica endegada per el Centre Excursionista de Catalunya i l’aleshores president Cèsar August Torras. Disposava d’estació colombòfila, menjador, dormitoris, cuina, cambra fosca, observatori científic, lavabos,… Seguint l’ideari de l’època exaltaven el país des del seu paisatge.

El 25 de juliol del 1909 durant la “setmana tràgica” es va inaugurar el refugi. Problemes amb els material per una banda i la situació històrica del moment van accelerar el procés de degradació del refugi. El morter no tenia la qualitat necessària i es desfeia progressivament. Malgrat van intentar cobrir-lo amb quitrà per impermeabilitzar-lo, la solució no va ser reeixida. La Guerra Civil del 1936 al 1939, la ocupació del refugi per les milícies alpines I el posterior abandonament van suposar el final del refugi. De manera imparable es va anar ensorrant.

Avui només queden les restes del que va ser el primer refugi d’aquesta banda dels Pirineus. A mitjans del segle XX es va començar a gestar la idea de tornar a edificar un refugi en un lloc més arrecerat sota el Puig dels Lladres al final del bosc de pi negre. A iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya es va dur a terme a mans de l’arquitecte Jordi Bonet, que va optar per un disseny més compacte i adaptat als nous temps. L’actual refugi d’Ulldeter es va inaugurar el 29 de juny del 1959.